Mil Nou-Cents Trenta-Nou

A les nits del poble que dorm el demа
que calla i espera el que ha d’arribar.
Als matins de boira que llauren els camps
d‚antigues cadenes que no vam segar.
Als vespres de pluja que plenen ciutats
de cares callades i cors inundats.
En l’antiga llengua d’on vam heretar
de cada paraula un mуn per triar.

Als teus ulls de vidre que m’estan mirant.
Al teu trist somriure que estаs ofegant.

Obrim tots els fronts, alcem les canзons,
nomйs l’esperanзa pot vиncer la por.
Tornen temps difнcils, tornen temps de por.
Tornen temps de lluita, de rаbia i amor

A les nits del poble que dorm el demа
que calla i prepara un nou despertar.
Als matins de boira que llauren els camps
de braзos que sagnen de tant esmolar.
Als vespres de pluja que plenen ciutats
de cares que porten l’hora del lluitar.
En l’antiga llengua d’on vam heretar
de cada paraula un mуn per guanyar.

Als teus ulls de vidre que m’estan mirant.
Al teu trist somriure que estаs ofegant.

Obrim tots els fronts.
Obrim tots els fronts.
Obrim tots els fronts.
Tornen temps de lluita, de rаbia i amor.